Artículos

El alquiler de apartamentos turísticos crece por un nuevo cliente más familiar

ApturBaleares ha analizado los datos estadísticos publicados por el Instituto Nacional de Estadística –INE-, el Instituto de Estudios Turísticos –IET- dependiente del Ministerio de Industria, Energía y Turismo y el Instituto de Estadística de las Islas Baleares –IBESTAT- que depende de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria desde enero hasta diciembre de 2014 en relación al mismo período del año anterior. Este estudio pretende arrojar datos fiables y fehacientes del impacto de la industria de las viviendas vacacionales en Baleares. El informe tiene tres grandes objetivos, la valoración del sector del alquiler vacacional, el dimensionamiento del mercado y el análisis del impacto económico y social que representa.

El alcalde asiste a la presentación de un estudio sobre el impacto social y económico de las viviendas turísticas

Comarques Gironines

El passat divendres, 28 d’agost, llegia l’article d’El Punt Avui “Els apartaments de luxe, a l’alça” i la importància que donaven des de Figueres i en concret la seva alcaldessa, Marta Felip, a aquesta interessant variant de l’allotjament. A l’inici d’agost, va fer un any del terrabastall que es va muntar, i que encara dura, a la Barceloneta amb els anomenats a Barcelona “pisos turístics” i que van ser demonitzats al límit, ja que eren els mals de tota la capital catalana. Aquest any, s’han afegit a la turismofòbia altres elements, com ara els patins, els creuers I altres excuses; la qüestió és anar contra el turisme. Oblidant, mal-intencionadament, que el problema real no són els que són a Ciutat Vella, sinó la concentració de gent que hi va d’arreu.

A la costa, els apartaments turístics o habitatges d’ús turístic, segons la nomenclatura dels decrets de turisme, varen existir des
de l’inici del turisme, ja als anys quaranta, i en vàries poblacions de la costa varen ser, inclús, primers que altres tipus d’allotjament, com ara els hotels o les pensions, per exemple, no havent-hi, en aquell moment, cap altre tipus d’allotjament. Encara avui, les tres quartes parts dels llits turístics són en habitatges d’ús turístic. Penseu un instant quina capacitat tindríem sense ells, ja que la meitat de les places en llits de hotels de la Costa Brava, per exemple, són a Lloret.

Ara, resulta que, instigat per uns directius hotelers que senten amenaçat el seu negoci particular, en concret a Barcelona, els apartaments turístics s’han d’esborrar del negoci turístic només perquè són la “seva competència” (paraules textuals adreçades a mi en persona).

Al llarg dels anys, des de l’inici del turisme, han conviscut les diferents formes d’allotjament i és reconfortant que, en ciutats com ara Figueres i Girona, es vegi aquest allotjament com una for ma d’incrementar la vida turística de les ciutats i de l’entorn. La pregunta que ens podem fer és: perquè a Barcelona és una molèstia? Des de les associacions d’apartaments turístics, tenim estudis que demostren que la clientela bàsica dels apartaments són famílies i que donen molta més vida a l’entorn comercial immediat, i que en un moment puntual algun usuari faci enrenou i pugui causar molèsties no és suficient per generalitzar i fer caça de bruixes. O, per exemple, perquè es faci balconing en un hotel, hem de demanar que es tanquin els hotels? O que no causa molèsties el repetitiu SalouFest, amb clients d’hotels?

La riquesa que ens aporta el turisme a tots plegats, directament i indirecta, ens ha de fer reflexionar, perquè tots plegats som necessaris, i dic necessaris a consciència, perquè som una destinació de primer ordre, turísticament parlant. És obvi que s’ha d’actuar d’acord amb les normatives. A Catalunya, un cop més, som pioners davant de la resta de l’Estat en els decrets d’habitatges d’ús turístic, mercès a l’esforç de la conselleria i, en concret, de la direcció general de Turisme que, braç a braç
amb el sector professional apartamentístic, va treballar per tenir uns decrets que la resta de l’Estat ens enveja i ens copia.

Ara, falta que no quedi ningú sense legalitzar i pagui els impostos corresponents i la taxa turística que reverteix en els ajuntaments locals per invertir més en la promoció del turisme. I en això estem treballant, tant les associacions que formen part de Federatur, com la mateixa direcció general de Turisme.